Resultats de la cerca

Professor a Colònia des del 1860 i representant de la neoscolàstica, defensà, enfront del racionalisme i el naturalisme, la noció del sobrenatural com a participació de l’ésser diví, i desenvolupà una visió orgànica de la religió cristiana centrada en la Trinitat Ultra una collecció de meditacions i de poesies sobre la Mare de Déu 1860, és autor de Natur und Gnade ‘Natura i gràcia’, 1861, Die Herrlichkeiten der göttlichen Gnade ‘Les meravelles de la gràcia divina’, 1863 i Die Mysterien des Christentums ‘Els misteris del cristianisme’, 1865

Vinculat al moviment Fluxus, treballà en composicions musicals i les seves partitures estan escrites amb paraules les instruccions són tan inespecífiques que l’intèrpret té una llibertat d’actuació absoluta L’any 1966 creà juntament amb Robert Filliou un centre a Villefranche-sur-Mer anomenat La Cédille qui sourit El 1964 presentà a la Fluhall/Fluxshop de Nova York 1964 la peça Solo for Violin La seva obra Symphony No 3, Fluxversion I fou dirigida per Le Monte Young al Carnegie Recital Hall de Nova York Fou present a l’exposició "50 anys" Documenta 1955-2005, al Kunsthalle Fridericianum,…

Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes catalans d’…

El 1863 féu construir a Colònia el primer model de motor de gas Perfeccionà i portà a la pràctica les idees exposades el 1862 per Beau de Rochas, i el 1872 elaborà els plans d’un motor de combustió interna, el féu construir i tingué, poc temps després, aplicació en la indústria automobilística Otto emprava el sistema de cilindre i pistó de la màquina de vapor i dividia el procés en quatre temps el motor anava proveït d’un regulador centrífug per a limitar la velocitat i d’un sistema de distribució per vàlvules laterals Aquest tipus de motor de combustió i també el cicle de…

Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble Fou canonitzat el 1931 Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil Per a ell, la música acomplia tres funcions era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments Un catàleg del segle XV li atribueix el…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un…

Estudià percussió a Colònia amb W Prischa i posteriorment amplià la seva formació a la universitat de la mateixa ciutat, on es titulà en musicologia Especialitzat en música contemporània, formà part del Conjunt Instrumental de Cambra i actuà com a solista amb els germans Kontarsky, amb qui interpretà la Sonata per a dos pianos , de B Bartók A partir del 1963 formà duet amb el pianista Franzpeter Goebels i un any després treballà amb K Stockhausen, de qui interpretà moltes composicions A partir dels anys setanta passà a formar part de la Capella Coloniensis i combinà la seva tasca…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera Estatal de Baviera…

El 1953 fugí amb la seva família al Berlín Occidental Establert a Düsseldorf, i posteriorment a Hamburg, on de 1977 a 1991 fou professor a l’acadèmia de Belles Arts, fixà la residència a Colònia el 1978 Actiu participant en el renascut moviment dadà el 1958, el 1960 acabà estudis com a pintor de vitralls i el 1961 s’incorporà a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, on entrà amb contacte amb Joseph Beuys, que l’influiria considerablement Després de fundar el moviment pictòric Realisme Capitalista 1963, proper al pop art , el 1966 presentà la seva primera exposició a Berlín Sense…

Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus Impressionat…