Resultats de la cerca

Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Debutà en el cinema el 1948, actuant de primer en westerns i films d’aventures i després en melodrames, entre els quals han sobresortit els realitzats per Douglas Sirk, Magnificent Obsession 1954 i Written on the Wind 1956, i també en comèdies, com Man's favorite Sport 1963 de H Hawks Quan la seva popularitat anava decaient, es revifà amb la interpretació de la sèrie televisiva Mc Millan and Wife

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955

Fou elegit perquè escrivís per a la cort The Triumph of Peace 1634 Algunes de les seves comèdies representen un corrent vers el teatre de la Restauració, com The Lady of Pleasure 1635, i d’altres són tragèdies d’intriga sobre l’època d’Isabel I i del rei Jaume, com The Maid’s Revenge 1626, The Traytor 1631, The Cardinal 1641, la més important, i The Politician 1655

Fou advocat Dirigí L’Aureneta , fou redactor en cap del “Diario Mercantil” i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Escriví una trentena d’obres teatrals, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Fou corredor de banca i borsa Escriví diverses peces teatrals, entre les quals els drames Impremeditació 1904, Encegament 1980 i Obcecació 1980, les comèdies Tutti contenti 1887, Les tauletes de torrat 1889 i Cor d’àngel 1906, i els monòlegs Boira i sol 1904 i El coixet de “Cura de Moro” 1908 Publicà el recull de narracions infantils De cada color 1910 i participà amb èxit en nombrosos certàmens poètics