Resultats de la cerca
Es mostren 2723 resultats
terra conradissa
Agronomia
Terra apta per a ésser conreada.
És anomenada també terra de conreu
Ablitas
Municipi
Municipi de la província i comunitat autònoma de Navarra, al País Basc, situat a la riba dreta del riu Queiles, al límit amb Aragó.
Conreu de cereals, oliveres i vinyes
Abenójar
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al NO de la capital provincial.
Conreu de cereals, olivera i vinya
rosella morada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles tripinnatisectes i de flors morades.
Creix sobretot en camps de conreu
ancusa
Flor del gènere ancusa
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les boraginàcies, biennals o perennes, híspides, que solen posseir fulles ovades o lanceolades i flors blaves, rarament roses o blanques, en cimes escorpioides.
Viuen sobretot als camps de conreu
cítric
Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Le François
Localitat
Localitat del departament francès d’ultramar de la Martinica, a la costa E de l’illa.
Conreu de plàtans i canya de sucre
La Catalana Agrícola Cotonera
Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de…
Almudaina
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de…
Beniparrell
Beniparrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, regat per la séquia reial del Xúquer.
El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1…