Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
l’Atxon
Despoblat
Despoblat del municipi de Fraga (Baix Cinca) situat a l’extrem occidental del terme, als vessants ponentins de la vall Qüerna.
El poblament estigué vinculat al conreu de la barrella
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
porro
Porros
angesirene (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, d’olor característica, amb bulb simple i allargat, amb fulles estretes i planes, i amb flors blanques o rosades, aplegades en umbel·la globosa.
És comestible i el seu conreu és molt antic
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat
Campagna Romana
Divisió administrativa
Regió del Laci, Itàlia, formada per la planura al voltant de Roma, entre els monts Sabatini, Sabini i Albani i la mar Tirrena, drenada pel baix Tíber.
Zona pantanosa, ha estat drenada i habilitada per al conreu
Gallipoli
Ciutat
Ciutat de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, situada al golf de Tàrent.
Hom hi practica el conreu de cereals i de fruiters
ravenissa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades, de flors grogues, disposades en raïms, i de fruits siliquosos terminats en bec.
Es fa en terres de conreu, a quasi tot Europa
còlia
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, d’uns 4-5 cm, de cos fosc i ales de color de sofre, amb una franja negra a les vores.
Són molt corrents als camps de conreu i als prats
Benimuslem
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, sobre la plana al·luvial, a l’esquerra del riu Xúquer.
El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer el conreu principal és el de tarongers 297 ha, seguit de les hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960 des d’aleshores té tendència a minvar El poble 588 h agl 2006, benimuslers 23 m alt era una antiga alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies Pertangué als Castellví des del s XIV Fou després centre de la baronia de…
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…