Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1230-58).
El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló
Notker Bàlbul
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, mestre i bibliotecari del monestir de Sankt Gallen.
Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512
Petar Petrovič Njegoš
Literatura
Poeta montenegrí.
Bisbe príncep de Montenegro, contribuí notablement a fer del seu país un petit estat modern El seu accentuat patriotisme inspirà totes les seves obres Es destaca l’epopeia Libertiade , on conta la lluita dels montenegrins contra els turcs per la indepèndencia, al començ del s XVIII La seva obra principal és el drama èpic Gorski Vijenac ‘La corona de la muntanya’, 1847
Tomás Cipriano Mosquera
Història
Militar
Política
Polític i militar colombià.
S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867
Bärbel Inhelder
Psicologia
Psicòloga suïssa.
Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu
Alfonso Capone

Alfonso Capone
© Fototeca.cat
Història
Gàngster nord-americà, més conegut per Scarface
, i també per Al Capone
, d’una de les més importants organitzacions clandestines de l’època dedicades al racket
, al tràfic de begudes alcohòliques, etc.
Emigrat d’Itàlia el 1919, s’installà a Chicago, on s’associà amb John Torrio El crac del 1929 contribuí a la desfeta de l’organització, i el 1931 Capone fou condemnat a onze anys per defraudació fiscal, després d’haver gaudit d’una total impunitat Posat en llibertat el 1939, es retirà a Miami Beach fins a la seva mort
Ram Mohan Roy
Història
Fundador del Brāhmo-samāj
.
De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832
Johannes Linnankoski
Literatura finlandesa
Nom amb què és conegut Vihtori Peltonen, escriptor finlandès.
Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina