Resultats de la cerca

Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de…

Originalment, era el nom d’un personatge còmic de la premsa de l’època, Gottlieb Biedermeier, que caricaturitzava els valors burgesos La música biedermeier és estretament lligada a l’òpera burgesa, més propera al singspiel que a la grand opéra , les acadèmies i associacions corals, i la música domèstica música de saló, schubertíades, etc, en la qual el piano era un instrument imprescindible L Spohr, O Nicolai i sobretot Albert Lortzing triomfaren com a compositors d’òperes biedermeier , mentre que Carl Loewe ho feu en el terreny de la balada La música biedermeier influí F…

Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els acompanyaments…

Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a…

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…

Formada inicialment en les disciplines de piano, composició i direcció, amplià el seu horitzó musical amb estudis de pedagogia, anàlisi musical, etnomusicologia i cant gregorià Professora i cap d’estudis del Conservatori Municipal de Música de Girona, ha realitzat una destacada feina de divulgació musical per mitjà de conferències i ha estat, a més, membre de jurats musicals en diferents ocasions Fundadora i directora de la Coral Maragall de Girona 1991, és assessora de música popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ha compost peces corals i per a piano…

L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió…