Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
fàbrica
Mineralogia i petrografia
Aparença d’una roca, determinada per la forma, la mida i la disposició dels elements (minerals i partícules cristal·lines) que la constitueixen; comprèn la seva textura i la seva estructura.
En són exemples l’estratificació d’una roca sedimentària i el bandat composicional en un gneis
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
Les juncàcies
Juncàcies 1 Jonc articulat Juncus articulatus a aspecte general on es destaquen les fulles marcadament nuoses x 0,5 b detall de la inflorescència x V c esquema floral c’ peces del periant, c" estams i c’" pistil on s’observen els llargs estigmes coberts de papilles cristallines d fruit en càpsula presentat en secció per a fer visibles les nombroses llavors que conté x 6 2 Lúzula nutant Luzula nutans a aspecte general amb la inflorescència normalment pèndula i força densa x 0,5 b flor x 3 c pistil, amb només tres primordis seminals x 6 Eugeni Sierra És una família relativament petita ja…
disjunció esferoidal
Geologia
Tipus de disjunció característica de roques cristal·lines i de gresos, segons el qual blocs rocosos limitats per fractures s’alteren en clofolles concèntriques que en desprendre’s originen unes esferes o boles.
També s’anomena alteració en boles
blanc de titani
Química
Pigment blanc de gran poder cobrent, molt sòlid a la llum i químicament inert, constituït per diòxid de titani, del qual existeixen dues varietats cristal·lines emprades industrialment: el rútil i l’anatasa.
La primera és emprada principalment en pintures per a exteriors, i la segona, en pintures i vernissos, en aprests de paper i de tèxtils, en la coloració de cautxú, linòleum, tintes d’impremta, etc Hom el troba en el comerç en qualitats diverses que depenen de la proporció de sulfat de bari que contenen Les excellents propietats cobrents d’aquest pigment provenen de les seves dimensions de gra, que té un diàmetre de l’ordre de 0,3 a 0,4 μm, pròxim a l’òptim donat pel càlcul per a obtenir una màxima opacitat És el pigment blanc de màxima qualitat i és emprat cada dia en major grau, malgrat el…
dimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic
sulfat de ceri (IV)
Química
Pólvores cristal·lines obtingudes en forma de tetrahidrat per escalfament d’òxid de ceri (IV) dissolt en àcid sulfúric concentrat; passen a anhídrid a l’entorn dels 180-200°C, i es descomponen a 350°.
És utilitzat com a agent oxidant, especialment en cerimetria
enantiomorf | enantiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit d’una substància que es dóna en dues formes cristal·lines, cadascuna essent mútuament la imatge de l’altra en un mirall, com per exemple, l’àcid làctic-d i l’àcid làctic-l.
sistema tetragonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix quaternari, el qual en dues d’elles presenta condicions especials, i per això és anomenat de segona espècie.
La classe de més simetria, l' holoèdria tetragonal , posseeix un eix quaternari vertical, quatre eixos binaris normals al quaternari i formant angles de 45°, un pla de simetria normal a l’eix quaternari, quatre plans de simetria que es tallen en aquest eix formant entre ells angles de 45° i són perpendiculars als eixos binaris, i centre de simetria