Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat del Caire 1962 i doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York 1974, el 1964 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers, i fou membre de la delegació permanent egípcia a les seus de l’ONU a Ginebra i a Nova York El 1984 s’incorporà a l' Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA de l’ONU, en la direcció general de la qual el 1997 rellevà el suec Hans Blix Confirmat per a un segon mandat el 2001, entre el setembre del 2002 i el gener del 2003 dirigí, amb el mateix Blix, les investigacions sobre el presumpte arsenal d’armes de destrucció…

Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un canal a Panamà…

Llicenciat en dret i en ciències polítiques, el 1977 s’incorporà a la carrera diplomàtica Fou destinat a l’antiga Iugoslàvia, al Marroc i, el 1996, a Israel, en aquest cas per un curt període de temps Aquest mateix any fou designat enviat especial de la Unió Europea per al procés de pau al Pròxim Orient, on guanyà prestigi internacional L’any 2000 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i passà a formar part del comitè de notables de José Luis Rodríguez Zapatero Quan aquest guanyà les eleccions generals del 2004 el nomenà ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, des d’on gestionà una…

Sinibald de Mas i Sans, diplomàtic i escriptor, publica L’idéographie, proposta de llengua universal

El Museu Darder de Banyoles decideix retirar de les seves vitrines el boiximà dissecat per evitar un conflicte diplomàtic

Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li…

Després d’estudiar a l’Oberlin College, es doctorà a la Universitat d’Oxford i ocupà diverses posicions acadèmiques a la Brookings Institution, el Hamilton College, el Carnegie Endowment for International Peace, la Universitat de Harvard i l’International Institute for Strategic Studies Treballà als Departaments d’Estat i de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, fou coordinador dels Estats Units d’Amèrica per al futur de l’Afganistan i enviat especial dels Estats Units d’Amèrica per a l’Irlanda del Nord, així com assistent especial del president George Walker Bush És president del Council on…

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Ministre d’afers estrangers 1912-15, fou partidari de la intervenció austríaca als Balcans i de l’entesa amb l’Imperi Alemany