Resultats de la cerca

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Josep Roca i Roca, Francesc Matheu i Fornells,  Antoni Aulèstia i Pijoan, Joan Montserrat i Archs, Pere Nanot i Renart, Ramon Picó i Campamar, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta, Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del…

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…

No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició

Es presenta en forma de pólvores cristallines blanques, estables a la humitat, que es fonen a 205°C És poc soluble en aigua, però es troba fortament ionitzat en dissolució Les seves sals són molt solubles en aigua Té aplicació en la neteja de metalls, en anàlisi química com a estàndard per a alcalimetria, en síntesi orgànica, com a agent estabilitzant del clor i els hipoclorits i com a blanquejant del paper i les fibres tèxtils

Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques

El Partit Popular nomena l’exalcaldessa de València Rita Barberà suplent en la Diputació Permanent del Senat, l’únic òrgan que manté l’aforament dels seus membres i que la protegeix de ser processada en cas de dissolució de les Corts Tot i això, Rita Barberà, que se l’està investigant pel "cas Taula" i el "cas Imelsa", anuncia que no prendrà possessió del càrrec fins que no s’aclareixin els fets investigats

És molt soluble en aigua i insoluble en alcohol, i té un gust picant Es fon a 32,5-34,5°C i perd aigua a partir d’aquesta temperatura Té una duresa d’1,5 i una densitat d’1,42 Hom el troba en dissolució al llac Natron Tanzània i en moltes aigües termals alcalines Troba aplicació com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre

Proposat per Àustria, amb l’anuència de Napoleó I, les potències aliades contra França hi concertaren la dissolució del gran ducat de Varsòvia i de la Confederació del Rin, el retorn de Prússia als límits del 1806 i la restitució d’Illíria a Àustria Napoleó I n'acceptà quasi tots els acords, però el congrés i l’armistici ja havien finit i els aliats, juntament amb Àustria, reprengueren la guerra contra França