Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu…
Xavier Mira Gallach
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Especialitzat en aigua dolça, fou medalla d’or 2005, d’argent 2006 i de bronze 2007 amb la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter als Campionats d’Espanya de clubs També ha guanyat una medalla de bronze amb la selecció catalana als Campionats d’Espanya per autonomies 2006
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
Editorial Mateu
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1945 per Francesc F.Mateu.
S'ha dedicat especialment a obres sensacionalistes, de consum i infantils Ha publicat profusament, però només uns quants llibres en català, entre els quals, tanmateix, l’extensa obra, d’una gran difusió, Dolça Catalunya 1969-70, molt illustrada en color Des del 1975 ha adoptat el nom d’Edicions Mateu
Societat de Pesca Esportiva Roda de Ter
Pesca esportiva
Club de pesca de Roda de Ter.
Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, aconseguí diverses medalles en els Campionats d’Espanya de clubs Alguns dels seus membres obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en campionats mundials Han destacat els germans Xavier, Marc i Jordi Carrera, Miquel Pastor, Cristóbal Cantó i Xavier Mira
Juli Terrats Benaiges
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Competí en les modalitats d’aigua dolça, salmònids i mar-costa Destacà en la darrera modalitat i fou membre fundador de l’equip Kali Test Es proclamà campió d’Espanya de clubs 1992, 1996, 1998 i aconseguí dues medalles de bronze en aquesta competició 1999, 2003 A escala internacional, fou subcampió del món de clubs 1999
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça
botriocèfal
Helmintologia
Cuc paràsit intestinal de l’home i d’altres mamífers de la classe dels cestodes, llarg de 2 a 8 m i amb l’escòlex proveït de dos botris.
La larva, anomenada oncosfera, és aquàtica passa per diverses fases, anomenades coracidi, procercoide i plerocercoide, durant les quals parasita un copèpode i un peix d’aigua dolça Quan l’home o altres mamífers s’alimenten de peixos infectats es produeix la invasió del paràsit, que aleshores ateny l’estat adult i es fixa a l’epiteli intestinal
califòrnia
Fructicultura
Varietat de taronja pertanyent al grup de les Washington Navel
.
L’arbre és gros i vigorós, amb el brancam espinós i amb grans fulles de color verd fosc El fruit, que madura a petits intervals de novembre a febrer, és gros, arrodonit i umbilicat, de pell gruixuda i poc compacta la polpa és sucosa i dolça És una varietat resistent al transport i a la conservació en frigorífic
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina