Resultats de la cerca
Es mostren 2229 resultats
José Luis Doreste Blanco
Vela
Regatista de vela canari i metge especialitzat en educació física i esport.
Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…
,
Maria Carme Vidal i Xifré
Educació
Pedagoga.
Llicenciada en psicologia, es doctorà en ciències de l’educació Fou mestra de parvulari, impulsora destacada de l’Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica 1981 i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la UNED Fou diputada al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió 1992-96 Féu i dirigí nombrosos treballs de recerca sobre investigació en l’educació Impulsà la fundació que porta el seu nom, dedicada a la recerca en neuropsicopedagogia
Institut d’Estudis Baleàrics
Historiografia catalana
Institució de promoció cultural dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, creada el 1971 com a institut d’estudis locals, dependent de la Diputació Provincial de Balears, amb seu a Palma.
Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…
El Govern balear crea el Consell de la Llengua
El ""Butlletí Oficial de les Balears’’ publica el decret del conseller d’Educació i Cultura del Govern balear, Manuel Ferrer, en virtut del qual es constitueix el Consell de la Llengua de les Balears Aquest organisme serà l’òrgan d’assessorament, consulta i coordinació en matèria de llengua i l’encarregat de canalitzar el procés de normalització lingüística a les Illes Balears El Consell està format pel president de la comunitat, Jaume Matas, el conseller d’Educació i Cultura, Manuel Ferrer, i 16 vocals
sistema educatiu
Educació
Organització dels diversos nivells d’ensenyament que estructuren l’aparell educatiu d’un país.
La reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol ha modificat el sistema educatiu corresponent Entre els canvis més importants que ha comportat aquest nou plantejament cal destacar l’allargament de l’educació obligatòria fins als setze anys d’edat dels alumnes, la configuració d’un currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria amb un considerable augment de l’opcionalitat de matèries de què disposa l’alumne i el propòsit de dignificar i valorar substancialment els ensenyaments de l’àmbit de la formació professional
Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits
Sistema de crèdits sorgit de la Declaració de Bolonya.
Permet incrementar la transparència dels sistemes d’educació superior i facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris arreu dels estats que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES, mitjançant la transferència de crèdits Estableix en 60 crèdits europeus o crèdits ECTS el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic Cada crèdit europeu equival a unes 25 o 30 hores, referides no solament a les hores lectives, sinó comptabilitzant també les de pràctiques, les d’estudi o treball personal, etc
Certificat d’Aptitud Pedagògica
Pedagogia
Títol que acreditava la formació en un curs de formació inicial psicopedagògica i didàctica per a llicenciats i diplomats, i que constituïa un requisit per a exercir la docència en l’ensenyament secundari.
Nasqué a l’empara de la Llei General d’Educació 1970 N’eren exclosos els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia o titulació equivalent que inclogués formació didàctica El curs 2009-10, amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES previst en el procés de Bolonya , el CAP fou substituït pel màster de Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, títol amb objectius semblants i de caràcter també obligatori per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-…
Herminio Almendros Ibáñez
Educació
Pedagog.
Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació…
urbanitat
Educació
Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.
Ultra els aspectes socials i morals que li són inherents i que no la distingeixen de la simple educació, la urbanitat conrea l’estètica de les bones formes variables segons el lloc i l’època i presta una atenció especial a les normes d’higiene relatives al menjar, al vestir i a l’habitatge Durant els s XVII-XIX constituí una assignatura especial en els sistemes educatius, i en foren escrits nombrosos tractats i manuals Abandonada pel sistema educatiu durant alguns anys, l’escola actual procura d’inculcar-la, sota el nom d’educació cívica, a través de diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina