Resultats de la cerca

Fill de família siriana, fou un dels primers ídols dels adolescents de la seva època A catorze anys va compondre la balada Diana , que dos anys després enregistrà, sota la producció de Don Costa, i que el feu mundialment famós Després d’una primera època com a cantant de balades romàntiques, escriví peces per a músics com Buddy Holly o Tom Jones, i convertí el tema francès Comme d’habitude en el My Way que Frank Sinatra popularitzà També destacà com a actor a The Longest Day 1962, i es dedicà als negocis discogràfics

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues

Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”

Començà a tocar el piano a quatre anys Després d’un breu pas per la Universitat de Columbia i per l’escola Juilliard de Nova York, començà molt jove la carrera professional en grups liderats per Stan Getz, Herbie Mann i altres El 1968 enregistrà els seus dos primers àlbums com a líder, Tones for Joan ’ s Bones i Now He Sings, Now He Sobs , en el qual es donà a conèixer com a compositor i intèrpret d’acusades tendències avantguardistes Per la mateixa època formà part d’alguns dels grups de Miles Davis , i participà en alguns dels enregistraments més innovadors d’aquest, com ara …

Una de les millors representants blanques del gènere, fou al mateix temps un mite del moviment hippy El 1966 formà part, com a solista, del grup Big Brother & the Holding Company, el qual abandonà després de la publicació del seu primer àlbum, Cheap Thrills 1967 Posteriorment, en la seva carrera en solitari, enregistrà tan sols dos discs Kozmic Blues 1969 i Pearl 1970 A banda de la qualitat de les seves interpretacions i de la seva gran capacitat comunicativa en directe, contribuïren també a la llegenda que es formà a la seva mort els continus escàndols i provocacions que…