Resultats de la cerca

Entrà com a directiu del Centre d’Esports de Manresa el 1994 El 1949 passà a formar part de la delegació de Manresa de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ A partir del 1954 entrenà la UD La Salle de Manresa Al final de la dècada de 1960 deixà la direcció tècnica i retornà a la delegació del Bages de la FCBQ Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1998

S’inicià en la modalitat l’any 1983 i poc després ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la Foixarda 1985-87, on fou entrenada per Florean Stefanescu Posteriorment s’entrenà a les ordres de Tony Llorens al Gimnàs Claret El 1989 guanyà el Campionat de Catalunya, debutà internacionalment al Memorial Blume i participà en el Grand Prix de París Poc després abandonà la pràctica esportiva d’alt nivell

Format al CE Arenys de Munt, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1981-82, es traslladà per motius laborals a Girona i fitxà pel GEiEG 1982-86, on compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador d’equips de base Passà al SHUM Maçanet 1986-89, on també dirigí els seus equips de base, i la temporada 1989-90 n’esdevingué l’entrenador en la màxima categoria Ja només com a entrenador, dirigí el Club Patí Voltregà 1990-93, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Copa de la CERS 1992 En 1993-96 formà part…

Entrenador estatal de nivell III, al final de la dècada de 1990 i principi del 2000 dirigí una temporada la selecció catalana femenina sub-16 i tres temporades la selecció catalana femenina absoluta Posteriorment, entrenà la UDFS Las Palmeras 2002-02 i el FSF Castelldefels 2003-04, el FS Sant Sadurní i l’AEFS Masnou Interdinàmic, entre d’altres El 2012 era responsable del sènior masculí del CE Maristes Sants – Les Corts

Competí representant el Club Su-Ba- Lee Es proclamà campiona d’Europa 2003 i subcampiona 2004 en la categoria de menys de 51 kg També competí als Campionats d’Europa sènior del 2010 en categoria mosca olímpica –49 kg Fou designada esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport El 2004 rebé el premi ARC Entrenà durant més de deu anys al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès

Competí representant el Gimnàs Guinardó de Barcelona Fou campió d’Espanya júnior 1976 i aconseguí la medalla de bronze als campionats estatals absoluts en la modalitat de kumite en la categoria de pes pesat 1983 Formà part de la selecció catalana a la dècada dels vuitanta El 1988 entrenà la selecció catalana de karate Compaginà aquesta activitat amb la seva feina com a entrenador al Gimnàs Rodon del barri de Gràcia de Barcelona

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró