Resultats de la cerca
Es mostren 5885 resultats
Joan Crisòstom Ripollès
Música
Músic.
Beneficiat cantor contralt 1704 i mestre de capella 1708 de la catedral de Tarragona Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya
Renall
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Gramàtic i escriptor, canonge de Barcelona i de Girona.
D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…
Miquel Esteve
Pintura
Pintor.
Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista
Gonzalo de Berceo
Literatura
Poeta castellà.
Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra mariana més…
Jacques Bellange
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
S'establí a Nancy 1602-11 al servei del duc Carles de Lorena Emprà un cànon allargat i un dibuix preciosista i sensual, tant en quadres — Sant Francesc rebent els estigmes Musée Historique Lorrain, de Nancy— com en nombrosos dibuixos i gravats Musée du Louvre, collecció Albertina, etc
Bernat Oliver
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…
Philippe Oudart
Escultura
Escultor francès del Renaixement.
També anomenat Udarte i Odarte Treballà a Toledo vers el 1522 i s’installà després a Portugal 1530, on esdevingué un artista important Hom li coneix només amb seguretat la Cena del Museu Nacional de Machado de Castro de Coïmbra, obra d’un gran realisme
Sulaymān Abū Rabbī
Història
Governador independent de les Balears (1115).
Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus , de Calisse Sembla que succeí el seu parent Mubāsir Nāṣir al-Dawlà arran de la invasió catalanopisana de les Illes 1114-15, després de la qual els almoràvits les ocuparen
Maria Grinyó
Història
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la primera guerra Carlina
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina