Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
dissolvent polar
Química
Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.
La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…
alcmeònida
Història
Membre d’una família aristocràtica atenenca.
Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les llibertats…
Eleccions a Israel
El Likud, el partit del primer ministre sortint Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc empaten a 35 escons en les eleccions anticipades convocades arran de la disputa sobre el servei militar obligatori als religiosos Blau i Blanc, liderat per Benny Gantz, és una coalició centrista favorable a aquesta mesura Amb vuit escons cadascun, els altres dos partits més votats són els ultrareligiosos Shas i el Judaisme Unit de la Torà, mentre que els laboristes obtenen el pitjor resultat de la seva història 6 Els escons restants del total de 120 se’ls reparteixen sis partits més…
Referèndum a Puerto Rico per convertir-se en estat dels Estats Units de ple dret
Puerto Rico celebra un referèndum convocat pel Govern per sollicitar convertir-se en el 51è estat dels Estats Units Tot i que el resultat és d’un 97% favorable, la participació és només del 23%, i la convocatòria és boicotejada per l’oposició A banda, el resultat no és vinculant, i és el Congrés dels Estats Units el que ha de decidir si accedeix a la petició Puerto Rico, un estat associat als Estats Units, es troba, de fet, en un estat de fallida Segons l’actual Govern porto-riqueny, formar part dels Estats Units com a membre de ple dret donaria al país accés a ajuts financers…
El govern indi divideix l’estat de Jammu i Caixmir en dos territoris
El govern indi divideix l’estat de Jammu i Caixmir en dos territoris administrats directament pel govern federal En la reorganització, se separa el territori de Ladakh, habitat per budistes i musulmans, del de Jammu i Caixmir, on viuen hinduistes i musulmans El punt crucial de la reforma és la derogació de l’article 370 de la constitució de l’Índia, que atorgava a Jammu i Caixmir un estatut especial d’autogovern atesa la gran proporció de població musulmana Jammu i Caixmir, on hi ha un fort moviment favorable a l’annexió amb el Caixmir pakistanès, es troba de fet intervingut des…
Alexandre Karadjordjević de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1842-58), fill de Jordi I de Sèrbia.
Fou oficial de l’exèrcit rus El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial Però l’actuació vacillant del príncep a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia féu que fos deposat 1858 per la Skupština assemblea nacional, que tornà Miloš al tron El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat…
Jofré de Castre-Pinós i d’Anglesola
Història
Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres (Ribagorça); fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.
Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la…
Gabriel Deville
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…
Filip V de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (221-179 aC).
Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de…
Diario de Valencia
Portada del Diario de Valencia , òrgan dretà del País Valencià
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina