Resultats de la cerca
Es mostren 11901 resultats
Artau III de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (~1115-1167) i senyor de Sobradiel (1140-1167), fill i successor d’Artau II de Pallars Sobirà.
També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Neftalí
Una de les dotze tribus israelites, el nom de la qual deriva del seu epònim, fill de Jacob.
El seu territori ocupava les muntanyes orientals de Galilea i la plana que s’estén a l’oest del llac de Genesaret i de l’alt Jordà Possiblement el nom és d’origen geogràfic En l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob-Israel, Neftalí figura com el segon fill de Balà, la criada de Raquel Segons un document contemporani, al s XII aC els homes de Neftalí capitanejaren la revolta de les tribus contra el domini de les ciutats cananees de Taanac i Megiddo
Radulf I de Besalú
Història
Comte de Besalú (878-~920), fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda.
Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i…
Guillem VI de Forcalquier
Història
Comte de Forcalquier (1150-1208/09), fill de Bertran II, germà de Bertran III, amb qui compartí el comtat.
El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…
net | neta
Fill d’un fill o d’una filla.
ducat de Clarence
Història
Títol de la casa reial anglesa concedit el 1362 a Lionel d’Antwerp (Anvers), tercer fill d’Eduard III, i que revertí a la corona a la seva mort (1368).
El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles
ducat de Maraglia
Història
Títol concedit al regne de Sicília, el 1656, a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini.
El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo
Ramon I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1035-68), fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.
Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i…
Joan II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes i de Neopàtria (1338-48), fill de Frederic II de Sicília.
Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu 1345…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina