Resultats de la cerca

Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries  

Fundat l’any 1970, es troba ubicat al marge dret del Fluvià Promogué la construcció del port fluvial esportiu l’any 1974, que constava d’un atracador per a embarcacions esportives i de pesca, i d’una escullera Posteriorment assumí el rol de promotor d’esports nàutics i fluvials, entre els quals hi havia la motonàutica, l’esquí nàutic i el caiac Ofereix cursos de navegació Disposa de 150 amarradors El 2010 tenia uns 150 socis

És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic

Organitzada pel Club Natació Olot, té un recorregut de 800 m pel riu Fluvià, entre els paratges coneguts com Tussols i Basil És de caràcter amateur i se celebra l’últim diumenge d’agost L’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR organitzà amb altres penyes, a l’estiu del 1953, la primera edició de la travessia, que guanyà Manuel Masferrer El 1988 s’assolí la màxima participació, amb 381 nedadors David Meca 1995 i Maria Àngels Bardina 1996 establiren els rècords de la prova

Tot i que no consta documentalment, l’església té un origen probablement del segle XII En el transcurs d’una campanya de restauració que hom hi dugué a terme la dècada de 1970, aparegué l’ara primitiva que actualment torna a servir d’altar El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona beneí l’església i hi fou entronitzada una nova imatge de la Mare de Déu, obra de l’escultor Modest Fluvià, el qual s’inspirà en l’antiga

És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot…

L’antic castell de la Prenyanosa presideix el poble del mateix nom, situat sobre la riba dreta del Sió El lloc és esmentat per primer cop en documentació de Guissona l’any 1024, on consta que la vila de Prinnonosam es trobava inclosa en el terme de Santa Maria de Guissona El primer esment conegut del seu castell data del 1045, any en què Guillem, fill d’Elomar, féu donació a la seva muller Ingilberga i al seu fill Hugó del castell del Llor, amb tots els altres castells continguts dins la seva demarcació territorial, que eren el del Far, Queràs, Tudela i la Prenyanosa Cal suposar, doncs, que…

Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG Les…

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà