Resultats de la cerca
Es mostren 2305 resultats
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra
alguer
Geobotànica
Herbassar de fanerògames marines.
És integrat sobretot per plantes dels gèneres Cymodocea cimodocea, Posidonia altina i Zostera algueró, i sol ocupar els fons litorals situats entre 10 i 30 m de profunditat, aproximadament, immediats a la línia de la costa
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
pteroclídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, de 22 a 45 cm, que tenen la part anterior dels tarsos coberta de plomes, 3 dits o bé 4 amb el polze rudimentari, de 14 a 16 rectrius, ales llargues i bec curt.
Són gregaris, nidífugs i no es posen als arbres Habiten a les regions desèrtiques o estèpiques d’Àfrica, l’Àsia Central i l’Europa occidental i meridional Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes
testicardins
Zoologia
Subclasse de braquiòpodes amb les valves de la closca proveïdes de xarnera, amb braços tentaculars sostinguts per un esquelet calcari anomenat braquidi, intestí acabat en un fons cec i peduncle sorgint de la valva dorsal.
Aquesta subclasse inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres tan importants i difosos com Terebratula , amb l’espècie T&vitrea llàntia, Terebratulina, Mühlfeldtia , amb l’espècie M&truncata , que habiten, sense ésser comuns, a la Mediterrània
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
redúvids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cap estret, ocels prominents, amb antenes i amb l’aparell bucal fort i corbat que s’allotja a la part inferior del cap i del protòrax.
Les potes anteriors són adaptades per agafar tots són terrestres Inclou espècies depredadores algunes són hematòfagues i cosmopolites, especialment abundants a les zones tropicals, però hi ha un bon nombre d’espècies europees Són gèneres mediterranis Rhinocoris, Coranus, Holotrichius
Michel Jean Sedaine
Teatre
Dramaturg francès.
D’obra molt variada, fou autor de poemes, drames històrics i nombrosos llibres d’òpera còmica i drames musicals, entre altres gèneres les seves peces més conegudes són Le philosophe sans le savoir 1765 i La Gageure imprévue 1768
paradiseids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 16 a 120 cm, que tenen el bec fort, les potes robustes i presenten un marcadíssim dimorfisme sexual, puix que el plomatge dels mascles és de colors llampants i formes vistoses i originals.
Comprèn 43 espècies, distribuïdes en 10 gèneres, els més importants dels quals són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d' ocells del paradís Habiten a Nova Guinea, les illes Moluques i el NE d’Austràlia
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls