Resultats de la cerca

Rebé la influència del Romanticisme francès Hugo i Lamartine i palesa en les seves Poesías 1841 i 1850 un temperament malenconiós També escriví obres teatrals que li donaren molta fama Alfonso Munio , 1844 Baltasar , 1848 i una interessant novella de tema cubà Sab, 1841

Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Dirigí la revista La Medicina Valenciana  i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar

Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid

La seva condició d’afrancesat l’obligà a emigrar a París durant la guerra contra Napoleó fins el 1820 Els seus llibres El jacobinismo y los jacobinos 1823 i la Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823 li valgueren la confiança de Ferran VII, que el nomenà secretari d’instrucció pública 1825-35 i secretari reial 1826 La seva obra més característica és l' Arte de hablar en prosa y en verso 1826, on assimila idees lingüístiques de Condillac i de Destut de Tracy També és autor d’un Ensayo histórico sobre el origen y progreso de las lenguas 1805, d’uns Principios de gramática 1837 i d’…

Cec des de la infantesa, estudià al conservatori amb Salvador Giner En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-…

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA