Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Bundestag
Assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya fins el 1990 i de l’Alemanya unificada a partir del mateix any, elegida per un període de 4 anys per sufragi universal directe.
Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer 1949-63, Ludwig Erhard 1963-66, Kurt Georg Kiesinger 1966-69, Willy Brandt 1969-1974, Helmut Schmidt 1974-1982, Helmut Kohl 1982-98 i Gerhard Schröder 1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709…
Michael Christian Festing
Música
Compositor i violinista anglès.
Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata…
Christoph Kaldenbach
Música
Compositor, poeta i pedagog alemany.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes…
Jacques Charles Brunet
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf i llibreter francès.
Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…
Ernst Jandl
Literatura
Escriptor austríac.
Experimentà amb el llenguatge com a fenomen acústic i adoptà teoremes del dadaisme i del cercle de Viena Aconseguí resultats sorprenents a base de jocs de paraules mitjançant la deformació dels mots usuals, als quals dóna un equilibri insòlit La seva poesia concreta, com Laut et Luise 1966, Sprechblasen ‘Globus de vinyeta’, 1968, Der künstliche Baum ‘L’arbre artificial’, 1970, Der gelbe Hund ‘El gos groc’, 1980 i altres, s’estén a l’obra radiofònica Fünf Mann Menschen ‘Cinc homes’, 1970 i Die Humanisten ‘Els humanistes’, 1977, i a l’òpera parlada Aus der Fremde ‘Des de terra estranya’, 1979…
Pierre Amoyal
Música
Violinista francès.
Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les…
Walther Siegmund-Schultze
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca…
Paul Gerhardt
Música
Poeta alemany.
Ordenat de ministre protestant, era diaca el 1651 a l’església de Sant Nicolau de Berlín, càrrec que dimití el 1666 per diferències de tolerància religiosa amb l’elector de Prússia, Frederic Guillem El 1699 fou novament ministre d’una parròquia a Lübben Luterà fervent, en la seva obra contraposa la turbulència del món a la pau que sorgeix de l’experiència interior de la fe De llenguatge planer, els seus més de cent trenta cants i himnes, molt divulgats, són interpretats encara avui Foren musicats primer pels cantors Johannes Crüger i Johann Georg Ebeling Johann Sebastian Bach…
Johann Ulrich von König
Música
Poeta, dramaturg i llibretista alemany.
Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina