Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
diatripals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials i que presenten ascs amb anell amiloide.
L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis
foca
Foques comuns
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com Phoca, Cystophora, Monachus, etc.
La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també ocells…
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani
ofídids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, que tenen el cos allargat i cobert de petites escates cicloidals, l’aleta dorsal i l’anal força llargues i unides a la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a filaments bífids.
Inclou molt poques espècies, entre les quals hi ha Ophidion barbatum , que habita a la Mediterrània
pagre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de 30 a 50 cm, que és de color vermellós a l’esquena, els flancs són de color rosat metàl·lic i el ventre és argentat.
És comestible, molt apreciat, bé que rar, i habita a les aigües profundes de la Mediterrània
mosca verda
Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals