Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
palaia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels citàrids, d’uns 50 cm de llarg, que té escates cicloidals, la cresta intraocular dividida i amb diverses prominències òssies, la línia lateral ben desenvolupada en ambdues bandes i poc arquejada.
És comestible i molt apreciada habita a les costes Atlàntiques europees i a la Mediterrània
paca
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dasipròctids, de 60 cm de llargada i 33 cm d’alçada a la creu, que té prima la part anterior del tronc i gruixuda la posterior, la cua pràcticament invisible, cinc dits a cada peu, les orelles reduïdes i el pelatge curt, de color castany vermellenc a la part superior i amb franges horitzontals de taques blanques als costats.
És tímid i d’hàbits nocturns Habita a les selves des de Mèxic al Paraguai
diatripals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials i que presenten ascs amb anell amiloide.
L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis
pardal xarrec
Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
pixota blanca
Pixota blanca
Etrusko25 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids, de 23 cm, que és de cos anguil·liforme, amb una única aleta, llarga i prima, i de color argentat, més fosc a les parts superiors.
Habita als fons amb vegetació, prop de la costa, a l’Atlàntic oriental i la Mediterrània
peresós
Mastologia
Mamífer del subordre dels xenartres, de la família dels bradipòdids, de moviments lents i de vida arborícola, amb el cos cobert de pèls llargs i sedosos, cua curta, cap rodó i potes llargues, amb dits proveïts d’ungles que li serveixen per a penjar-se en els arbres.
És de règim herbívor i habita en les selves de l’Amèrica Central i del Sud
mussol emigrant
Mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
mosca verda
Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani