Resultats de la cerca

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries gener-juliol del 1959, i després substituí Urrutia en la presidència de la república juliol del 1959 El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976 Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del consell de…

El 1925 s’establí a Tolosa de Llenguadoc amb la mare i els germans La seva mare, la revolucionària comunista Caritat del Río , l’influí de manera decisiva en les seves conviccions polítiques El 1929 tornà a Barcelona, on treballà com a maître  a l’Hotel Ritz Militant de les Joventuts Comunistes, fou empresonat per aquest motiu a València, on li van prendre les empremtes dactilars, que posteriorment revelarien la veritable identitat de Mercader El 1932 o 1933 ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, i lluità al front de Bujaraloz durant la Guerra Civil Espanyola Formà el batalló de voluntaris…

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà nombrosos…

Intuïtiva i influïda pel Modernisme, es donà a conèixer amb Alma errante 1916 En el seus viatges féu estada als Països Catalans —Llorenç Villalonga la convertí en personatge literari Silvia Ocampo—, i a Exaltación 1928 inclogué traduccions de Verdaguer, Maragall, Alcover, Carner, etc

Format a Itàlia, dirigí el seu primer film, Historias de la Revolución 1960, just després de l’adveniment castrista La seva obra es caracteritza per un cert sentit de l’humor corrosiu i crític des d’una perspectiva socialista Las doce sillas 1962, Cumbite 1964, Muerte de un burócrata 1966, Memorias del subdesarrollo 1968, Una pelea cubana contra los demonios 1970, La última cena 1973, Los sobrevivientes 1979, Hasta cierto punto 1983, Cartas del parque 1988 i, en collaboració amb JC Tabío, Fresa y chocolate 1993 i Guantanamera 1995

Graduat en dret i professor universitari, fou president del Partido Socialista Popular i candidat a la presidència de la república Entre les seves obres es destaquen Liberación 1926, Americanismo y cubanismo literario 1931 i Literatura hispano-americana 1937

Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià de Canet de Mar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona