Resultats de la cerca
Es mostren 1223 resultats
locomoció animal
Zoologia
Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per…
tactus
Música
En la música dels segles XV i XVI, terme equivalent a l’actual pulsació1, tant en el sentit d’unitat de temps com en el de gest propi del director o, més en general, del músic per a marcar aquesta unitat -el mateix terme tactus, literalment ’tacte', ja ho suggereix-.
A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el tactus era…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència exclusiva d’un…
Associació Catalana de Pitch-and-Putt
Golf
Entitat constituïda a Barcelona el 1994 per promocionar i desenvolupar la pràctica del pitch-and-putt a Catalunya.
Formada pels clubs de pitch-and-putt de Campmany, el Vendrell, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Jaume dels Domenys i Vallromanes, nasqué arran de la construcció d’un camp de golf a Solius 1991, obra de l’anglès Martin Whitelaw, introductor d’aquest esport a Catalunya Fou una de les entitats fundadores de l’European Pitch-and-Putt Association i l’any 2000 signà un acord amb la Federació Catalana de Golf pel qual es reconeixia l’autonomia del pitch and putt i s’acordava establir diferents àrees de collaboració entre ambdues entitats El 2006 la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de…
Xavier Antón Bofill
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics…
Petar Mladenov
Política
Polític búlgar.
Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit Socialista…
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es prenen…
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El segon mètode…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina