Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
secundum quid
Filosofia
Locució emprada per l’escolàstica medieval i que significa ‘segons un cert aspecte’, ‘en un cert sentit’.
Indica que el significat d’un terme no és assumit en el seu valor més absolut i universal, sense restriccions simpliciter , sinó en una especificació més determinada
vigília
Història
Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
D’origen militar macedoni, la vigília fou adoptada pels romans, i indicà primerament cadascun dels torns de guàrdia nocturns, en contraposició a les excubiae o guàrdies diürnes
do
Diferents posicions de la nota do3 en les claus de sol en segona línia, de fa en quarta i de do en tercera
© fototeca.cat
Música
Nom de nota de l’escala musical diatònica.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès En els països no llatins s’indica amb la lletra C
romeu | romeva
Religió
Pelegrí que va en romiatge a un santuari.
El mot, d’origen grec ‘rωμαῖος, designava a l’alta edat mitjana els pelegrins occidentals ‘de Roma’ que visitaven Terra Santa Més tard, indicà els pelegrins que visitaven Roma
índex d’àcid
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’acidesa lliure d’un gram d’oli, greix o resina.
En una resina, l’índex d’àcid és una característica intrínseca en un oli o en un greix indica el grau d’alteració La determinació és feta per alcalimetria
radical
Matemàtiques
Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.
Hom hi indica, a més, l’índex n de l’arrel, llevat del cas en què n = 2, és a dir, en el cas de l’arrel quadrada arrel
pluvial
Geologia
En paleoclimatologia, dit d’un període molt plujós corresponent al període d’expansió glacial.
En les zones seques de l’àrea tropical recorda també un paleoclima més humit emprat com a terme hidrogràfic indica un règim específic dels rius, originat per la pluja
Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises
Història
Recull alfabètic de biografies de rossellonesos publicat en francès per Joan Capeille, a Perpinyà (1914), gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.
Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n'indica la procedència Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix
signatura
Disseny i arts gràfiques
Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegatge i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
La signatura sol consistir en una sigla, que indica l’obra a la qual pertany el plec, seguida del número d’ordre de cada plec, impresos en un cos petit
monestir de Fontclara
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat