Resultats de la cerca

Els instruments que interpreten aquesta obra tenen una melodia determinada, que en la partitura per a orquestra està escrita entre les corresponents a altres instruments, però que en la particella apareix sola En una orquestra, cada intèrpret té la seva particella amb tot, en el cas que més d’un instrument toqui la mateixa part, la particella és compartida per aquests músics, que se situen davant el mateix faristol

Ucraïna és la vencedora de l’edició del 2016 del concurs de cançó d’Eurovisió, amb 534 punts La cançó guanyadora, 1944 , narra la deportació dels tàtars de Crimea ordenada per Stalin aquell any La intèrpret de la cançó, Jamala, és una cantant crimeana d’origen tàtar L’any 2014 Rússia es va annexar Crimea després de la revolta ucraïnesa que va enderrocar el Govern prorús de Kíev Rússia exigeix revisar la votació

Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians

Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc  Diversos animals 1992,  Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca  1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998, DVA Dudoso…

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada