Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
porpra
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 30 a 120 cm d’alt, totalment recoberta d’un toment blanquinós, de fulles basals ovades o el·líptiques, peciolades i crenades, de flors grogues, disposades en una espiga llarga, i de fruits capsulars ovoides.
Creix en llocs incultes eixuts, a la regió mediterrània occidental
rompsac
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, d’espícules uniflores i de lemmes piloses i proveïdes d’una aresta molt llarga, torçada i doblement geniculada.
Es fa en llocs secs de la terra baixa mediterrània
botja d’escombres
Botànica
Mata grisenca, de la família de les papilionàcies, de fulles persistents trifoliades i piloses, de tija llenyosa, molt ramificada, abundantment pilosa, de 20 a 60 cm d’alçada i de flors blanques i petites, agrupades en glomèruls arrodonits, sobre un llarg peduncle.
Viu en llocs secs, marges, etc, de la regió mediterrània
Mascar
Antiga caseria
Antiga caseria i actual zona d’estiueig del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre), situada a la vall de Mascar, capçalera del barranc de la Figuera o de la Cervera, al vessant septentrional del Caro, prop del refugi de la UEC del Caro.
Els antics masos han estat convertits en llocs d’estiueig
llengua de bou
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.
Es fa en molts llocs secs i incultes d’Europa
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits
timó mascle

Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
ungla de gat

Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
salvió
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de 50 a 120 cm d’alt, amb fulles estretament deltoides, crenulades, d’un verd d’oliva a l’anvers i llanoses al revers, i amb flors purpúries o rosades.
Habita llocs secs i pedregosos, a la península Ibèrica meridional
gatovell
Botànica
Planta de la família de les compostes, que fa coixins espinosos de 10 a 60 cm d’alçària, de rizoma gruixut i llenyós, de fulles lobulades o runcinades i de capítols estrets.
Creix a les Illes Balears, en llocs pedregosos del litoral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina