Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Quintanes

El mas de les Quintanes, a les Masies de Voltregà
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Caseria i masia del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), al sector nord-oriental del terme.
És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Teodor Pròdrom
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor bizantí.
Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època
carmelitana de la caritat
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de la beneficència —especialment hospitals i asils— i de l’ensenyament, fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna i de Mas i pel caputxí Esteve d’Olot.
Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses
Mestre d’Estamariu
Pintura
Nom donat a l’autor del retaule gòtic i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu (Museu d’Art de Catalunya), identificable potser amb un cert Arnau, pintor documentat del 1357 al 1385.
Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents
Aravell
Aravell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la riba dreta del Segre.
D’alt un turó, a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar, hi ha les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve A uns 3 km a l’oest d’Aravell hi ha les restes de l’antiga església de Santa Llúcia Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbò
Francesc Peres i Figueroa
Escultura
Escultor.
Fill de Josep Peres i Broquer, continuà al capdavant del taller del seu pare Format a Sant Carles La seva obra és eminentment religiosa, feta per encàrrec de la parròquia de Santa Maria d’Alcoi Puríssima , de la Real Fábrica de Paños Santa Anna i del gremi de fabricants de paper Santa Llúcia És autor d’una espectacular talla de Sant Jordi matamoros , que li fou encarregada vers el 1811
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini
Mont-ros

Campanar de l’església de la Mare de Déu del Boix (Mont-ros)
© MPG
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà.
Es troba en un coster, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Boix Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Beranui, Paüls de Flamisell, Pobellà i Gramenet de Beranui, les caseries de la Plana i Molinos, l’església romànica de Santa Llúcia de Paüls i el santuari de Sant Quiri de Pobellà
Mur
Antic municipi agregat el 1972 al de Guàrdia de Noguera, per a formar el municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria 881 m alt, església de l’antiga i important pabordia i collegiata de Mur , prop de l’antic castell de Mur , esmentat ja el 1044, de planta triangular Fou centre de la baronia de Mur El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll , Santa Llúcia de Mur , Collmorter , Vilamolat de Mur , Alberola , Vilaplana , el Mas de l'Hereu , Puigmaçana i les Esplugues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina