Resultats de la cerca

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

Es llicencià a Barcelona 1881 i fou metge de l’armada Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l’electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries Fou membre de l’Acadèmia de Medicina 1913 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1920 de Barcelona, director d’"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas” i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià

Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes

El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han…

Situa la seva activitat en una àrea específica de l’hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva UVI, especialment concebuda i dotada dels mitjans materials per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atesa per especialistes en medicina intensiva Els seus orígens se situen en la creació d’unitats d’infermeria amb atenció especial en la recuperació postquirúrgica dels malalts, establertes per Hopkins 1923 i Kirschner 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, per a millorar l’aprofitament dels recursos materials i…

Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i en medicina de l’educació física i de l’esport, fou membre del servei mèdic del Futbol Club Barcelona 1990-2006 i en fou el director mèdic entre el 2003 i el 2006 És membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i portaveu de la comissió mèdica de la Lliga de Futbol Professional Formà part del servei mèdic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1874 Fou el primer a exercir l’otorrinolaringologia a Barcelona Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1888-91 i la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i fou fundador de l’Asociación Española de la mateixa especialitat, així com de les revistes Gaceta Médica de Cataluña , La Higiene para Todos i Revista de Laringología, Otología y Rinología Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou secretari del 1887 al 1914

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia