Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
Godiva
Heroïna llegendària anglesa.
El seu marit, senyor de Coventry, accedí a la seva petició de rebaixar els tributs, a condició que ella es passegés nua per la ciutat Godiva, coberta amb la seva cabellera, cavalcà pels carrers, deserts, car tothom s’havia tancat a casa El tema, conegut ja a l’edat mitjana, es popularitzà en la literatura a partir del s XVII
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
Maria Carbonell i Mumbrú
Música
Pianista.
Estudià a l’escola municipal de música de Barcelona, i més tard amb Blanca Selva Es dedicà a la pedagogia musical —fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona— incorporant les noves tècniques pianístiques Fundà, juntament amb el seu marit, el violinista Joan Massià , l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament
Helena Cantacuzè
Història
Comtessa de Salona i de Citó (actual Zituni) (Grècia), parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d'Aragó
.
Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit 1382 fins a la conquesta del país per Baiazet I 1394, que les tancà al seu harem Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria
Berenguer de Palol
Literatura
Trobador, el primer català de nom conegut.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons Se'n conserven nou cançons d’atribució segura, escrites en un occità literari d’una gran correcció, amb estil senzill i d’una gran fluïdesa expressiva són de tema amorós, mancades d’anècdota, i ajustades als cànons de l’amor cortès
Messalina
Història
Emperadriu romana, muller de l’emperador Claudi I.
Li han estat atribuïdes tot de disbauxes i ha esdevingut proverbial la seva lascívia, àmpliament divulgada per Plini i Juvenal, així com la crueltat, unida a les seves ambicions i intrigues Amistançada amb C Sili que cobejava el tron, hi gosà contreure matrimoni públicament 48, afrontant la figura de l’emperador, el seu marit Aquest la feu ajusticiar, juntament amb el seu amant
Caroline Schlegel
Literatura alemanya
Escriptora romàntica alemanya.
Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari
Toda d’Aragó
Història
Comtessa de Ribagorça, filla del comte Galí III d’Aragó.
Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar
Carmen Cobeña Jordán
Teatre
Actriu.
Fou una de les figures més importants del teatre castellà postromàntic i naturalista Debutà a Madrid el 1891 Actuà amb Emilio Mario, Ricardo Calvo, Enric Borràs, etc, i formà companyia amb el seu marit, el dramaturg Federico Oliver Estrenà i representà obres de Pérez Galdós i Benavente i féu una gran creació de la Nora d’Ibsen Casa de nines
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina