Resultats de la cerca

Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell…

La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble titularitat de…

Vista general de Sant Martí Vell © FOTOTECACAT

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants en dues etapes 1924-39, 1971-74 A partir del 1945 collaborà en l’orga-nització de la Volta Ciclista a Catalunya Fou nomenat president honorari de la secció de ciclisme de la UE de Sants, que des del 1976 organitza anualment el Trofeu Quirze Martí per a les categories sub-23 i elit

Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí