Resultats de la cerca
Es mostren 1101 resultats
Matamargó

Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial Sant Pere depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
Sant Pere de Sobràniques (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Capella que presideix un petit veïnat de masies, anomenat de Sobrànigues, prop del Ter i no lluny de la desembocadura del Cinyana El lloc és documentat des del 1316 La capella actual és un petit edifici del segle XVII, bé que en va reemplaçar un altre que podria tenir un origen romànic
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
la Torre de Rialb
Caseria
Caseria i cap del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la riba esquerra del Rialb a 474 m d’alt.
La seva parròquia és la de Polig Arran de l’embassament del pantà de Rialb 1999, les masies del Molí del Guàrdia i de Sòls de Riu restaren submergides i els seus habitants n'hagueren de marxar Hom traslladà també l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons i el dolmen dit dels Tres Pilars o de Sòls de Riu
Campreciós
Barri
Barri del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes hortalisses i, sobretot, pomeres regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies Cal Bielet, Cal Valls La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià
Santa Cecília de Torrentbò (Arenys de Munt)
Art romànic
Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial
Sant Pere de Castanyedell
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m alt., a la vall de Castanyedell (tributària, per la dreta, de la riera Major) de les Guilleries.
Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial
Vespella
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), de població en gran part disseminada, situat en una vall entre el serrat de l’Oro (686 m) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica
Mata
Veïnat
Antic veïnat i lloc del municipi de Mataró (Maresme), situat al vessant S de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina