Resultats de la cerca

Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona

La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…

Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca

Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…

Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia durante la Alta…

Era una modalitat de la lira, a la qual fou incorporat, al segle IX, l’arquet

Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic