Resultats de la cerca

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui   Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Espia 1809 del conseller d’estat, baró de Pasquier, més tard fou cap d’una brigada de policia formada per antics presidiaris Abandonà el cos el 1827, i hi reingressà el 1832, però en fou foragitat per instigació al robatori Participà en la revolució del 1848, al costat de Lamartine, del qual, però, no obtingué cap càrrec Les seves memòries 1828 inspiraren Balzac, sobretot en Vautrin Morí en la pobresa

Redactor dels diaris Slovák 1928 i Gardista 1940, es destacà sobretot per la trilogia novellística Zivý bič ‘El fuet vivent’, 1927, Hmly na úsvite ‘Bromes de l’alba’, 1930 i Vosídlach ‘A l’emboscada’, 1940, continuada en Zhashnute svetlá ‘Llums apagades’, 1958 i Kto seje vietor ‘Qui sembra vent’, 1964, sobre els problemes del seu poble sota les successives dominacions És autor d’unes memòries Zelená krv ‘Sang verda’, 1970

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Ascendit a general el 1936, fou fet presoner pels soviets el 1939, però quedà en llibertat arran del pacte russopolonès 1941 L’any 1942 combaté contra Rommel al nord d’Àfrica, i el 1943 a Itàlia Cassino Fou nomenat 1944 comandant en cap de les tropes poloneses pel govern polonès exiliat de Londres En acabar la Segona Guerra Mundial 1945 es negà a tornar al seu país Escriví unes memòries

Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca 1771 Autor dels estatuts del collegi d’advocats de Palma 1779 i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778, que li degué, en bona part, l’esperit renovador Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat També fou membre 1808 de la Junta Suprema de Govern de Mallorca

Catedràtic de física experimental al Collegi de Medicina i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí cinc memòries entre 1797 i 1805 En produir-se la invasió napoleònica serví a l’exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari Fou metge de Josep I Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental 1806 i diverses obres de medicina

Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…