Resultats de la cerca

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià en l’esquí el 1921 i es proclamà dotze vegades campió de Catalunya, entre el 1931 i el 1949, en diverses modalitats salts, fons, eslàlom i descens El 1944 participà en la creació de l’Escola d’Esquí de la Molina, de la qual fou un dels primers professors

En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…

Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, el Club Alpí Núria i el Club Esquí Barcelona, el 9 de març de 1935 feu la travessa La Molina-Puigmal-Núria-Noucreus-Ulldeter, amb Carles Bertrand, Oriol Canals i Andreu Figueras Destacà en proves d’esquí alpí i de fons, d’habilitat i salts d’esquí, i guanyà diverses competicions d’àmbit català i estatal

Fou jugadora del Club de Tenis Mirasierra, del qual fou també professora de l’escola de tennis Fou campiona de Catalunya individual 1967 i de dobles mixtos 1966, amb E Molina 1967, amb J Marfá, i campiona d’Espanya de dobles 1969, amb M Schultze Representà Espanya a la Copa Federació de Tennis de 1971 a Johannesburg República de Sud-àfrica

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès, disputà les proves de descens, eslàlom i eslàlom gegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo 1956 Obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1956 Participà en la VII Combinada Internacional d’Esquí organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya a la Molina 1962

Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí