Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Hieràpolis

Fris de Hieràpolis
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat frígia bastida a l’època hel·lenística pel rei Èumenes de Pèrgam sobre Pamukkale, a la vora del riu Menderes (segle II aC).
Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988
barret frigi

La Llibertat amb barret frigi (detall de La LLibertat guiant el poble, obra de Delacroix, 1830)
Indumentària
Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials
Journal des Savants
Periodisme
Diari francès fundat el 1665, a París, amb la intenció de publicar informació literària i científica.
L’inspirador fou JB Colbert, el qual veia en el diari una manera de posar la cultura al servei de l’estat i de les tesis polítiques oficials Desaparegut el 1792 i reeditat des del 1816, el 1902 fou adquirit per l’Institut de France i fou convertit en òrgan informatiu de les cinc acadèmies franceses
Salvador Comas Martí

Salvador Comas Martí (al mig)
Unió Esportiva Santboiana
Rugbi
Jugador i àrbitre de rugbi.
Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei
Gabriel Deu Priu
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils
Argentona Bocs
Futbol americà
Club de futbol americà d’Argentona.
Fundat el 1990 per Raül Paloma amb el nom de Wilks d’Argentona, el 1991 debutà en les competicions oficials Ha guanyat cinc Lligues catalanes 1995, 2001, 2014, 2015, 2017 i una Copa Catalunya 2003 Entre els seus jugadors destacà Albert Fernández Juga al camp municipal d’esports i té equips de base i futbol flag
Militars fidels a la República
La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…
Violent tsunami a Indonèsia
Un terratrèmol de magnitud 7,5 amb l’epicentre a 10 km de la costa provoca un tsunami devastador a la part central de l’illa de Cèlebes Indonèsia, amb més de 2000 morts, segons dades oficials de dos dies després de la catàstrofe La població més afectada és la ciutat de Palu, on durant les hores següents es registren nombroses rèpliques
El Congrés dels Diputats ratifica la Carta Europea de les Llengües Minoritàries
La comissió d’afers estrangers del Congrés dels Diputats aprova per unanimitat el projecte de llei de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries La Carta obliga a defensar totes les llengües que es parlen a l’Estat, tant les que són oficials a les diferents comunitats autònomes com les d’àmbit més reduït, com ara l’aranès
tinent
Història
Militar
Grau militar entre el d’alferes i capità, la divisa del qual són dues estrelles de sis puntes.
Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina