Resultats de la cerca

Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra

El primers dispositius construïts enfoquen dos raigs de llum coherent idèntics dins d’una cavitat on una oblia de silici els refracta i reflecteix internament de manera repetida, de manera que les seves ones són anullades per interferència destructiva o, en la majoria dels casos, els seus fotons són absorvits per l’oblia El dispositiu té una eficiència superior al 99%

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…