Resultats de la cerca

Membre del Club de Lluita Olímpica la Mina de Barcelona Fou campió d’Espanya de lluita lliure en la categoria de 84 kg 2013, 2014, 2016 En l’àmbit internacional, participà en el Campionat d’Europa 2013, 2014 i del Món 2013, 2015, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Establert a l'Hospitalet de Llobregat Barcelonès, s'inicià en l'atletisme al Medilast Lleida 2009, i posteriorment fou corredor del CA Ascó 2010, el Camargo Sigaltec JH 2011, el FC Barcelona 2012-15, i des del 2016 del club 3RUN by PedreNimo Especialista en la prova dels 3000 m obstacles, fou campió d'Espanya júnior 2010 i campió d'Espanya promesa camp a través 2013 Participà en els campionats d'Europa 2012 i 2016 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Segons el Cançoneret de Ripoll , la desdansa s’oposava a la dansa pel contingut, sempre de tema trist i planyívol

Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el llibre de relats Lo que los hombres no saben el sexo contado por las mujeres 2008, Lo verdadero es un momento de lo falso 2010, El contenido del silencio 2011,…

El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506

Participà en la primera guerra Carlina 1833-40 Fou ministre de la guerra 1838-39, durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella i Granada

Establert a la Hispaniola des del 1501, per encàrrec del governador Ovando, el 1508 explorà les costes de Cuba i probablement demostrà la seva insularitat Passà al Darién 1512, on féu amistat amb Balboa, que l’envià com a representant seu davant la Casa de Contratación de Sevilla

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840