Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Joan de Déu Ribera i Vilaró
Educació
Pedagog.
Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a l’Escola Superior del Magisteri i exercí a les escoles normals de Cadis, Balears, Osca i Tarragona Entre d’altres obres, publicà La enseñanza de las ciencias físiconaturales en las escuelas primarias 1910, Excursión pedagógica al extranjero 1912 i Instituciones escolares 1922
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits
himnari
Cristianisme
Llibre litúrgic medieval llatí que aplega els himnes de l’ofici diví.
Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100
Dídac Jeroni Costa i Rada
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en dret a Osca, on fou catedràtic Fou advocat patrimonial de Mallorca i assessor del capità general, i fou ennoblit el 1659 pels seus serveis Publicà estudis pràctics sobre dret fiscal i un Contramanifiesto a la SCRM de la serenísima señora doña Mariana de Austria 1666, amb interessants notes històriques i erudites
Josep Plana i Castillon
Cristianisme
Bisbe.
Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777
Pedro Malón de Chaide
Cristianisme
Eclesiàstic.
Agustí i graduat en teologia, fou professor a Osca i a Saragossa i prior dels convents d’aquestes ciutats El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona Escriví el Libro de la conversión de la Magdalena 1588, influït per fra Luis de León, impregnat de religiositat popular El pròleg és una apologia del castellà, oposat al llatí
Joan Baptista Siurana i d’Ossó
Història
Militar
Militar i erudit.
Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit
Antoni Joan Astor
Història del dret canònic
Canonista.
Fou professor a la Universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona En el tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indicenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli Tarragona 1604, parteix del criteri comú que la missió dels capítols catedralicis en els sínodes era merament consultiva
Pertusa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al Somontano.
La vila, d’origen romà, és a l’esquerra de l’Alcanadre, centrada en la collegiata de Santa María, que conserva una cripta del s XII i el campanar, exempt, del s XVI obra de Juan de Herrera Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1956 Fou el centre de la baronia de Pertusa
Vallobar
Municipi
Poble i municipi d’Aragó, a la província d’Osca.
És situat a la dreta del Cinca, a la seva confluència amb l’Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca La comanda de Vallobar , pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers i agregada a la comanda de Xalamera el 1461 s’hi creà l’ abadiat de Vallobar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina