Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
menuris
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, més grosses a la part anterior que a la posterior, i la siringe com la dels oscins, però només amb dos o tres parells de músculs.
Poden imitar tota mena de sorolls Comprèn dues famílies els menúrids, o ocells-lires , i els atricornítids
pardal d’ala blanca

Pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia
tord ala-roig

Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
gralla

Gralla
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 33 cm, amb el clatell i la regió auricular d’un gris pissarrenc, les parts inferiors d’un gris negrenc i la resta del plomatge, les potes i el bec negres.
nectarínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions petites, amb la llengua protràctil, de punta bífida i llefiscosa, sense filaments, i amb les vores dels dos terços basals en forma de doble tub; presenten 10 rèmiges primàries, i tenen els tarsos prims i curts.
El bec és allargat, fi, punxegut, dentat a les vores externes del terç distal i generalment corb S'alimenten de nèctar i de petits insectes, i els mascles són de colors llampants Comprèn els quatre gèneres de suimangues Arachnothera, Cinnyris, Chalcomitra i Nectarinia , dividits en quinze espècies, que habiten a les selves tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina