Resultats de la cerca

Fundat el 1972, integrà en un sol club jugadores dels equips escolars de Casp, Immaculada, Betània-Patmos i Esclaves Inicialment l’equip júnior fou subcampió d’Espanya L’equip sènior jugà durant els anys setanta a segona divisió estatal i aconseguí l’ascens a la màxima divisió estatal l’any 1981 Patrocinat per l’empresa filatèlica NIFSA, la temporada 1981-82 es classificà en quarta posició En finalitzar la temporada perdé el patrocini i fou substituït a primera divisió pel Club Bàsquet Betània-Patmos

Conegut com Massó II , s’inicià en la boxa a 15 anys a Figueres El 1973 debutà com a púgil professional Es proclamà campió d’Europa professional en la categoria de pes ploma 1977, però aquell mateix any perdé el títol en caure per KO davant Roberto Castañón Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mosca 1972 També assolí el títol de campió de Catalunya de pes gall 1973 El 1980 es retirà, però retornà als rings el 1986

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004

Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada

Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900

Conreà especialment el retrat i el paisatge Inicià la seva carrera dins l’impressionisme el 1892 Establert a França, a Roquebrune, i sota la influència i l’amistat de HMatisse, es passà al fauvisme Malgrat aquesta estada a França, des del 1913 exposà regularment a la Gallerie Giroux de Brusselles i no perdé el contacte amb Bèlgica, on tornà definitivament l’any 1930, i s’establí a Rixensart A partir d’aquell moment adoptà un estil decoratiu El pintor i la seva muller 1946

Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista

Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…

Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària