Resultats de la cerca
Es mostren 2820 resultats
suplantar
Prendre el lloc (d’algú), traient-l’en deslleialment o fent-l’en excloure.
au
Interjecció que incita a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc.
assemblea
Aplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i, eventualment, per a prendre acords.
amidar
Determinar, prendre les mides (d’alguna cosa), avaluar amb una mida (una magnitud lineal).
principi de subsidiarietat
Economia
Principi de descentralització segons el qual el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema.
És molt més eficaç, per exemple, prendre mesures a escala local per intentar solucionar el problema d’un centenar d’aturats que decidir, a les institucions europees, què cal fer perquè milions de ciutadans europeus en atur trobin ocupació
Ofensiva dels rebels iemenites contra Aden
Aden, capital provisional del Iemen, és escenari d’una ofensiva de les milícies rebels houthis, que intenten prendre’n el control Aden és la seu del govern del Iemen des del 2015, quan els houthis van ocupar la capital, Sanà
batalla d’Albelda
Història
Militar
Combat en el qual hom creu que participà Ordoni I d’Astúries, que hauria vençut el muladí Mūsà ibn Mūsà (859-860?) al S de Logronyo (a Albelda de Iregua).
La llegenda la transformà en la inexistent batalla de Clavijo de Ramir I contra els musulmans El més probable devia ésser que els gascons atacaren la fortalesa d’Albelda el 851 o el 852 sense aconseguir, però, de prendre-la
operació booleana
Electrònica i informàtica
Operació en què tant els operands com el resultat són booleans.
Això significa que tant els operands com el resultat només poden prendre un valor entre dos de possibles 0 i 1 cert i fals alt i baix etc No s’ha de confondre amb l’operació aritmètica binària ni amb l’operació diàdica
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema…
coeficient de reflexió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de reflexió i el de transmissió sempre sumen 1