Resultats de la cerca

Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis i vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis Fou nomenat cirurgià major de l’armada el 1771 i aconseguí un gran prestigi professional en el seu temps, especialment com a operador de litotomia Fou nomenat cirurgià reial honorari Publicà Tratado de vendajes y apósitos Barcelona 1763 i Tratado de las heridas de arma de fuego Cadis 1789, obres molt considerades a la seva època i amb les quals fou iniciat pràcticament l’ensenyament de la cirurgia moderna a la península Ibèrica

Estudià a Salamanca i serví a Itàlia amb les tropes d’Alessandro Farnese, després d’haver estat captiu de pirates algerians i dels genovesos Ordenat de sacerdot, fou mestre de música a Madrid i gaudí d’un notable prestigi com a músic, poeta — Rimas 1591— i coneixedor del llatí La seva obra Vida del escudero Marcos de Obregón 1624, adscrita per la seva temàtica a la novella picaresca, fou molt divulgada a partir de la polèmica sostinguda a l’entorn de Gil Blas de Lesage, que en plagià alguns episodis sencers

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Ocupà les secretaries de guerra, governació i finances 1811-14 amb el govern Carrera Tinent coronel, organitzà l’esquadró d’hússars de la mort i participà en la batalla de Rancagua 1814 Més tard organitzà una eficaç guerrilla antireialista a Colchagua i collaborà amb el general José de San Martín i en la defensa de Santiago després del desastre de Cancha Rayada 1818 Es distingí en la batalla de Maipú, però Bernardo O'Higgins, gelós del seu prestigi, el féu detenir i possiblement assassinar És un dels màxims herois de l’epopeia xilena

Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi

Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866 Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona 1878 i la de Tarragona a Barcelona i França 1878-81 Els seus articles a la Revista Tecnológica Industrial li donaren un gran prestigi També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña 1866 i Cuatro palabras sobre el derecho electoral 1870, en defensa del sufragi universal Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols

Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America

Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya Esdevingué diputat liberal al Reichstag 1871-93 i collaborador de la política econòmica de Bismarck A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879