Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
ducat de Cumberland
Història
Títol de la casa reial anglesa creat el 1644 per Carles I, arran de l’extinció del comtat de Cumberland, a favor del seu nebot Rupert del Palatinat.
En foren successius ducs Jordi de Dinamarca 1689, marit de la reina Anna I, Guillem 1726, fill de Jordi II, Enric 1766, germà de Jordi III, i el fill d’aquest rei, Ernest August 1799, que després fou rei de Hannover i en la descendència del qual continuà el títol fins el 1917, que, en plena guerra, en fou privada per una llei del govern El comtat de Cumberland havia estat concedit el 1525 a lord Henry Clifford, la família del qual el detingué fins el 1643
procés del Consell de Joan I
Història
Procés obert el 2 de juny de 1396 per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans.
Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98 Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits
Josep Durán Gudayol

Josep Durán Gudayol
CN SABADELL
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell
drets civils
Política
Drets fonamentals inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió
Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca
Institució docent fundada l’any 1799 per la Societat Mallorquina d’Amics del País, continuació de l’Escola de Matemàtiques fundada el 1779 per la mateixa societat.
El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona
Arrels
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Ràdio i televisió
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1981 per promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull
Cyrille Adoula
Política
Polític zairès.
Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada
Lyndon Baines Johnson

Lyndon B. Johnson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la República Dominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada
Cornelio Saavedra
Història
Independentista argentí.
Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada
Diego Bautista de Urbaneja
Història
Polític veneçolà.
De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina