Resultats de la cerca

El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

L’objectiu d’aquest organisme era l’ordenació de la producció, compra i distribució dels cereals mitjançant una xarxa de sitges A aquest fi els conreadors havien de declarar i vendre a l’esmentat organisme la collita disponible per tal de vendre als preus fixats per l’administració Per al finançament el SNC disposava d’un conveni amb la banca privada, car aquesta descomptava els pagarés amb els que el SNC abonava als agricultors, pagarés que eren redescomptables al Banc d’Espanya L’any 1971 fou substituït pel Servicio Nacional de Productos Agrarios SENPA

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada

Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada

Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la República Dominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

La pena de presó és imposada d’acord amb la legislació i el codi penal vigents a cada Estat Són universalment acceptades les penes de presó per a determinats delictes, com ara assassinats i crims de sang, robatoris, destrucció deliberada de propietat privada o pública, corrupció, narcotràfic o violència contra persones, entre d’altres, tot i que el marge i les circumstàncies per a l’aplicació de la pena, com també la durada i les condicions de la privació de llibertat, varien molt Amb el terme pres o presoner de consciència es designa la persona privada de llibertat…

Membre del Partit Demòcrata , poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam , i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter 1977-81, hi fou assistent per…