Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí 1970-84 Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española RFME en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Collegi d’Oficials d’Automobilisme Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Rallis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on també fou…

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Llicenciat en psicologia i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport, forma part de la junta directiva i de l’equip tècnic del Club Esportiu Paralítics Cerebrals PC-Sport És jutge d’eslàlom des del 2001 i àrbitre de boccia des del 2003 El 1998 organitzà el Campionat d’Espanya de futbol sala per a paralítics cerebrals Fou responsable de la secció de futbol de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral 1997-2000, de la qual també fou delegat També és professor de cursos per a àrbitres de boccia

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense construir Els…

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

Fill d’un fabricant de teixits, estudià per a teòric tèxtil a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i continuà el negoci familiar Als anys seixanta descobrí el món de la moda en un viatge a Londres i, en tornar a Catalunya, s’installà a Barcelona, on es dedicà a l’organització de desfilades i introduí, entre d’altres, el biquini i altres novetats Organitzà un gran nombre d’esdeveniments que convertiren la capital catalana en una referència internacional del sector Destacà sobretot la Barcelona Fashion Week amb la Passarella Gaudí, la qual, establerta el 1980, fou motiu d’algunes polèmiques a…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Format a Londres, hi debutà el 1921 Director habitual dels Promenade Concerts, es destacà per la seva personalitat i el seu repertori Promotor d’òpera, fou director estable de l’orquestra de la BBC 1950-57 i enregistrà diversos discs Deixà unes memòries

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic