Resultats de la cerca

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

Frare agustí Amb el pseudònim de Liseno, formà part de l’Escuela Salmantina Mostrà predilecció per la prosa satírica Crotalogía o Arte de tocar las castañuelas 1792 i Impugnación literaria de la Crotalogía, signats, respectivament, Francisco Agustín Florencio i Juanito López Polinario, ridiculitzen aspectes del pensament de l’època Edità les Poesías 1796 de JTadeo González

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica

Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa

Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu Anuari Català  1894-1900 Com a poeta, fou autor també de Jardí de l’ànima s d, amb poemes escrits entre el 1897 i el 1898, i Catalònia s d, amb poemes del 1900 i el 1901 En prosa publicà unes Lletres cruels i cartes a un provincial

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

És autor, entre d’altres novelles, de I Cancelliraadens dage ‘Les jornades d’un conseller de cancelleria’, 1897, on narra la crisi de les classes dirigents del seu país, i de Mod Kveld 1900, influïda pel Romanticisme alemany La seva prosa, de gran claredat, el situa com a un dels mestres de la literatura noruega moderna

Estudià la literatura anglesa Rudyard Kipling 1911, Storia della letteratura inglese nel secolo XIX 1915, etc La seva prosa lírica és recollida en volums com Pesci rossi 1920, Qualche cosa 1931, Et in Arcadia ego 1936, America amara 1939, etc En el camp cinematogràfic, ultra crític i guionista, fou director de la productora CINES 1932-44

Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782