Resultats de la cerca

Començà a publicar-se pel desembre del 1961 Adreçat als turistes i residents estrangers, dedica una especial atenció als temes mallorquins Fou remarcable el número extraordinari d’unes 150 pàgines dedicades a Joan Miró

L'any que el príncep Albert va celebrar el desè aniversari en el càrrec, la Comissió Europea va publicar una llista negra de paradisos fiscals en què figurava el principat i va proposar represàlies coordinades

És autor d’una sèrie que començà a publicar al “Political Magazine”, el 1809, amb el títol de Tour of Dr Syntax , crítica aguda i incisiva dels llibres de viatges que tant proliferaren durant el Romanticisme

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris

Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren mai els vincles…

En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya Començà a publicar-se l’any 1968 i, fins al 1991, n'ha estat director Joaquim Gomis actualment la dirigeix Josep Lligadas

Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques en llatí o en llengües neollatines, extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques Deixà de publicar-se el 1938

S'enfrontà amb la persecució anticatòlica a Anglaterra, amb els hugonots a França i, a Castella, amb el cisma provocat per Gabriel Vázquez, pel qual fou denunciat al papa Féu publicar la Ratio studiorum Donà un gran impuls a la Companyia

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884