Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Miquel Leandre Tusquellas i Corbella
Pintura
Pintor i pastelista.
Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921
Sano di Pietro

El casament del comte Sanseverino , de Sano di Pietro
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Ansano di Pietro de Mencio, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450
Jesús Rafael Soto
Pintura
Pintor veneçolà.
Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó
Francisco Pacheco del Río
Pintura
Pintor andalús i teòric de l’art de l’escola sevillana.
En els seus quadres —cicle sobre la vida de sant Pere Nolasc Museo de Santa Cruz, Sevilla, Immaculada catedral de Sevilla— és evident l’estil manierista del darrer quart del s XVI Nombrosos artistes s’iniciaren en el seu estudi, entre els quals DVelázquez i ACano Gran humanista, al seu entorn es reunien els intellectuals de l’època El 1649 publicà l’important tractat El arte de la pintura
Rafael Ariño i Feliu
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Telles i Giron, professor de perspectiva i paisatge Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i de Madrid
Francesc Xavier Amèrigo i Aparici
Pintura
Pintor, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865.
Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892
Hans Schäufelein
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques
Jean Piaubert
Pintura
Pintor francès.
De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965
Dominique Paul Peyronet
Pintura
Pintor francès.
De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte
Isidre Òdena i Daura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina