Resultats de la cerca
Es mostren 4838 resultats
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del s. XVIII i oficialitzada el 1809 (billó).
el Ral
Caseria
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.
séquia de Mont-ral
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Fraga (Baix Cinca), que pren l’aigua del canal d’Aragó i Catalunya.
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
ral d’or de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Jaume II el 1310: havia d’ésser de llei de 23 quirats i mig, i talla de 60 peces per marc, amb un pes de 3,85 g.
Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II