Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
Comunión Tradicionalista Carlista
Partit polític
Partit creat al maig de 1986 a El Escorial en unificar-se organitzacions, col·lectius i personalitats del carlisme.
S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén posar fi a…
El president de Sud-àfrica supera una moció de censura
Per 214 vots contra 126, el Parlament de Sud-àfrica rebutja la moció de censura al president Jacob Zuma, que podrà continuar en el càrrec La majoria absoluta de què disposa el Congrés Nacional Africà, el partit del president, permet derrotar amb comoditat l’oposició de l’Aliança Nacional, que havia tramitat la moció de censura la tercera en menys d’un any Zuma és acusat de tràfic d’influències en el nomenament de diversos càrrecs ministerials, en els quals hauria seguit les indicacions dels Gupta, una influent família en el món dels negocis
Rebutjats els pressupostos per al 2017
Per 71 vots de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP, contra 62 de JxSí el Parlament de Catalunya rebutja els pressupostos presentats pel conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras És clau en aquesta votació el vot en contra de la CUP, teòric aliat de JxSí en una legislatura excepcional per a la consecució de la independència En resposta, el president Puigdemont anuncia immediatament després que se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre i, en cas de no passar-la, dissoldrà la legislatura
L’Audiència Nacional denega un permís al diputat autonòmic “Josu Ternera”
La sala penal de l’Audiència Nacional rebutja la concessió d’un permís a José Antonio Urrutikoetxea, “Josu Ternera”, pres preventiu d’ETA i diputat autonòmic elegit en les files d’Euskal Herritarrok, perquè demà assisteixi a la reunió de la comissió de drets humans del Parlament basc D’altra banda, el jutge Baltasar Garzón també denega el permís a un altre parlamentari d’EH que és a la presó, José Antonio Etxebarria, que havia sollicitat poder assistir a la constitució de la comissió permanent del Parlament basc
Els ocells
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes a les Grans Dionisíaques de l’any 414 aC.
L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real
Eugen Fink
Filosofia
Filòsof alemany.
Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977
Jefferson Davis
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881
Bartolomé Mitre
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor
Hug Roger II de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1369-1416), fill d’Hug Roger I i de Geralda de Cruïlles.
Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13
Pietro Toesca
Art
Historiador italià de l’art.
D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina