Resultats de la cerca

El president Donald Trump anuncia la retirada del tractat nuclear signat pels Estats Units i l'Iran el 2015 Trump qualifica l’acord de “desastrós” i sosté que no evita que l’Iran desenvolupi armament nuclear L’anunci de Trump rep les crítiques de la Unió Europea i el suport d’Israel i l'Aràbia Saudita El president iranià, Hassan Rouhani, respon que està disposat a reprendre en setmanes el programa d’enriquiment d’urani a escala industrial

L’estat major de l’exèrcit rus comunica que ha aconseguit desallotjar la guerrilla islàmica wahhabita dels darrers reductes que controlava al Daguestan, tot i que de moment l’exèrcit mantindrà les seves posicions a la zona Uns 2000 guerrillers van entrar el 7 d’agost al Daguestan amb la intenció de proclamar-hi una república islàmica independent de Rússia, però ahir mateix el líder txetxè Xamil Bassàiev va anunciar la seva retirada de la zona

Membre del Club Natació Kallípolis, fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 2003, 2004, duo 2002, 2004, per equips 2002, 2003, 2004 i combo 2004, i d’hivern en solo 2004 i duo 2004 Els títols en duo els aconseguí amb Jordina Pallarols Participà en diversos Campionats d’Europa i del Món júnior Un cop retirada fou entrenadora de competició Rebé la medalla al mèrit esportiu 2001 i la menció especial 2002 de la Federació Catalana de Natació

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de la Jugoplastica de Split Retornà al Barça la temporada 2000-01 i guanyà la Lliga ACB i la Copa del Rei Internacional amb l’antiga selecció iugoslava, es proclamà campió del món 1990 i subcampió d’Europa 1991, 1995, 1997 i olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 Després de la seva retirada exercí de director tècnic en diferents equips, entre els quals destaca el FC Barcelona

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres

Es formà a la Penya Saprissa, vinculada al planter del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1938 debutà al primer equip Romangué a l’Espanyol fins a la seva retirada, la temporada 1953-54 Defensà la porteria espanyolista en 168 partits de Lliga Guanyà una Copa 1940 i el darrer Campionat de Catalunya 1940, i fou dues vegades subcampió de Copa 1941, 1947 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1941 i tres amb la catalana

Membre del Gimnàs Blume, començà a destacar al principi de la dècada de 1960 i es proclamà campiona de Catalunya 1968 Fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1965, 1966 i subcampiona d’Espanya tres anys consecutius 1967, 1968, 1969 Fou diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb el Gimnàs Blume Un cop retirada fou entrenadora de gimnàstica esportiva i, entre d’altres, es feu càrrec de la selecció catalana de gimnàstica

S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932

Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79

Dels seus membres cal esmentar Stanisław Poniatowski 1676-1762, que intervingué en la guerra del Nord al costat de Carles XII de Suècia, Estanislau II de Polònia i Józef Poniatowski Viena 1763 — Leipzig 1813, defensor de la independència polonesa enfront de Rússia, ministre de la guerra del gran ducat de Varsòvia i general dels exèrcits napoleònics, mort ofegat quan cobria llur retirada després de la batalla de Leipzig Una branca de la família s’establí a França