Resultats de la cerca
Es mostren 1389 resultats
Rebollet
Antic terme de la Safor, que vers el 1400 comprenia el SE de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant…
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
Puig Barbet
Cim
Pic del massís de Canigó, a l’est de la pica (2 748 m alt), termenal dels municipis de Vallmanya i Taurinyà (Conflent).
Entre aquest cim i el Puig Sec s’obre el coll Barbet uns 2 600 m alt, que comunica Vallmanya i la vall de Cadí
xaloc
Meteorologia
Vent calent que bufa des dels deserts del nord d’Àfrica sobre la Mediterrània central, a la part frontal d’una baixa pressió que s’atansa.
Sobre Àfrica el vent és sec, però en arribar a les costes europees és força humit Perjudica les collites Als Països Catalans bufa del S-E
Tiburón
Illa
Illa del golf de Califòrnia, al NW de Mèxic, molt a prop de les costes de l’estat de Sonora, al qual pertany i del qual és separada per l’estret de l’Infiernillo.
Té uns 54 km de llargada per uns 30 km d’amplada, i és força muntanyosa 1 218 m d’altitud màxima El clima és tropical sec
amorterar
Construcció i obres públiques
Fer morter.
Es diu principalment quan, en fer un mur, hom vol distingir entre l’obra seca peces posades en sec i l’obra amorterada peces lligades amb morter
caràcter antic
Disseny i arts gràfiques
Terme emprat en la classificació de les lletres per Thibaudau.
El seu dissenny és caracteritzat per la uniformitat total de la grossor dels trets de la lletra El tipografia hom l’anomena també de pal sec o grotesca
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
carbamat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua que es volatilitzen a 60°C.
És obtingut fent reaccionar CO 2 sec amb gas amoníac Escalfat dóna urea i en solució aquosa dóna NH 4 2 CO 3 És emprat com a adob
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina